La corrupción del estamento político mal llamado "catalanista" es ya una evidencia abrumadora. Basta con leer la prensa, sección tribunales. Esta afirmación vale especialmente para CiU y aún más para el "clan del pinyol". Así, la única salida airosa de los delincuentes con corbata que actualmente nos gobiernan es la huida hacia delante, o sea, aquéllo que ellos mismos idealizan en términos de "independencia". Los Pujol, Mas, Duran y toda la panda de vividores sólo podrían fugarse de la justicia con magistrados comprados por la oligarquía local. Esta supuesta "independencia" significa, en realidad, "impunidad criminal" y, por tanto, opresión, miseria y humillación para el pueblo catalán.
Las víctimas de una red mafiosa somos siempre, en efecto, los ciudadanos. Poder robar sin tener que temer ningún castigo es cierto que da mucha "independencia", pero no precisamente a la gente, sino a los ladrones y defraudadores. Quien está pagando ahora mismo las consecuencias de este saqueo del erario público autonómico que ha caracterizado los 30 años de falso "catalanismo" son las escuelas, los hospitales, los funcionarios, los niños que ya no pueden comer ... En una palabra, los sectores débiles de la sociedad catalana.
No hemos llegado a ser la comunidad más endeudada de España porque Madrid nos robe, sino por toda la costra parasitaria de miles de cargos de confianza inútiles que chupan del presupuesto de la Generalitat. Cataluña está en bancarrota debido a los millones de euros malgastados, repartidos a sacos entre supuestos "patriotas" que se ríen de todos nosotros y han hecho del "nacionalismo" un negocio harto lucrativo.
Hasta ahora estos sinvergüenzas tenían que disimular, esconderse y pasar un poco de miedo por los líos judiciales resultado de sus fechorías. En una futura Cataluña "independiente" podrán despreocuparse de cualquier posible denuncia: el entero tejido institucional quedará bajo su control: prensa, televisión, juzgados, policía, prisiones...
Ciertamente, las instituciones autonómicas catalanas hace mucho tiempo que sirven a los mafiosos y la ruina económica de Cataluña ha sido el resultado inevitable de este hecho, bien patente en la actualidad. Pero los pujolistas, un concepto que va mucho más allá de lo que es formalmente CiU, detectan todavía demasiadas zonas libres, ése es precisamente su problema. Para evitar fugas de información "delicada" necesitan colocar por todo el país a sus dóciles secuaces a sueldo. Tienen que conseguir que ningún diario, tribunal u organismo policial pueda funcionar de manera democrática, denunciando o persiguiendo los delitos cometidos por los amigos, socios y correligionarios ... Hete aquí el "Estado propio". Un Estado en propiedad, pero no del pueblo, sino de las 200 familias oligárquicas. Cuando los postreros "agujeros" estén tapados, ellos, los mafiosos con barretina, podrán descansar tranquilos. Sin embargo, nosotros, los trabajadores de este país, ya no podremos ni respirar. Su independencia es nuestra asfixia moral y material.
Es necesario un nuevo catalanismo, un catalanismo reconstruido de raíz. Y el primer requisito de este proyecto es el encarcelamiento de "la familia" y la inhabilitación perpetua del estamento político, cómplice por acción u omisión. También la abdicación del rey y la reforma de la Constitución Española. No otra es la auténtica independencia, aquélla que haría del catalán un pueblo más libre. ¿Libre de quién? De los que verdaderamente lo oprimen. De los traidores a los ciudadanos de Cataluña: Jordi Pujol y compañía.
Echémosles fuera. Y con deshonor. Todavía estamos a tiempo. Despertemos antes de que el sueño de la "cadena humana" imaginaria se convierta en la pesadilla de una cadena real aplastando nuestras espaldas.
Visca Catalunya!Josep Anglada i Rius
Presidente de Plataforma por Cataluña
Fuente: http://josepanglada.blogspot.com.es/2013/09/independencia-de-catalunya-o-impunitat.html
La filosofía crítica en acción: http://nacional-revolucionario.blogspot.com.es/2013/10/el-ideologo-de-pxc-vuelve-al-partido-de.html
La corrupció de l’estament polític mal anomenat “catalanista” és ja d’una
evidència aclaparadora. Només cal llegir la premsa, secció tribunals. Aquesta
afirmació val especialment per a CiU i encara més per al “clan del pinyol”.
Així, l’única sortida airosa dels delinqüents amb corbata que actualment ens
governen és la fugida endavant, o sigui, el que ells idealitzen en termes
d’“independència”. Els Pujol, Mas, Duran i tota la trepa de vividors només
podrien escapolir-se de la justícia amb magistrats comprats per l’oligarquia
local. Aquesta suposada “independència” significa, en realitat, “impunitat
criminal” i, per tant, opressió, misèria i humiliació per al poble català.
Les víctimes d’una xarxa mafiosa som sempre, en efecte, els ciutadans. Poder robar sense haver de témer cap càstig és cert que dóna molta “independència”, però no precisament a la gent, sinó als lladres i als defraudadors. Qui està pagant ara mateix les conseqüències d’aquest saqueig de l’erari públic autonòmic que ha caracteritzat els 30 anys de fals “catalanisme” són les escoles, els hospitals, els funcionaris, els nens que no poden menjar... En una paraula, els sectors febles de la societat catalana.No hem arribat a ser la comunitat més endeutada d’Espanya perquè Madrid ens robi, sinó per tota la crosta parasitària de milers de càrrecs de confiança inútils que xuclen del pressupost de la Generalitat. Catalunya rau en bancarrota a causa dels milions d’euros malbaratats, repartits a sacs entre suposats “patriotes” que es riuen de tots plegats i han fet del “nacionalisme” un negoci força lucratiu.
Fins ara aquests poca-vergonyes havien encara de dissimular, d’amagar-se i de passar una mica de por pels embolics judicials resultat de les seves malifetes. En una futura Catalunya “independent”, no caldrà ja ni que es preocupin d’una possible denúncia: tot el teixit institucional restarà sota el seu control: premsa, televisió, jutjats, policia, presons...
Certament, les institucions autonòmiques catalanes fa molt de temps que treballen per als mafiosos i la ruïna econòmica de Catalunya n’ha estat el resultat inevitable, ben palès a hores d’ara. Però els pujolistes, un concepte que va molt més enllà del que és formalment CiU, no ho controlen encara absolutament tot, aquest és precisament el seu problema. Per a evitar fuites d’informació “delicada” necessiten col·locar arreu del país llurs dòcils sequaços a sou. Han d’aconseguir que cap diari, tribunal o organisme policial pugui funcionar de manera democràtica, tot esbombant o perseguint els delictes comesos pels amics, socis i correligionaris... Vet aquí “l’Estat propi”. Un estat en propietat, però no del poble, sinó de les 200 famílies oligàrquiques. Quan tots els “forats” estiguin tapats, ells, els mafiosos amb barretina, podran descansar tranquils. Tanmateix, nosaltres, els treballadors d’aquest país, ja no hi podrem ni respirar. La seva independència és la nostra asfíxia moral i material.
Cal un nou catalanisme, un catalanisme reconstruït de soca-rel. I el primer requisit d’aquest projecte és l’empresonament de “la família” i la inhabilitació perpètua de l’estament polític, còmplice per acció o omissió. També l’abdicació del rei i la reforma de la Constitució Espanyola. No altra és l’autèntica independència, aquella que faria del català un poble més lliure. Lliure de qui? Dels qui veritablement l’oprimeixen. Dels traïdors als ciutadans de Catalunya: Jordi Pujol i companyia.
Fotem-los fora. I amb deshonor. Encara hi som a temps. Despertem abans que el somni de la “cadena humana” imaginària no esdevingui el malson d’una cadena força real esclafant les nostres esquenes.
Les víctimes d’una xarxa mafiosa som sempre, en efecte, els ciutadans. Poder robar sense haver de témer cap càstig és cert que dóna molta “independència”, però no precisament a la gent, sinó als lladres i als defraudadors. Qui està pagant ara mateix les conseqüències d’aquest saqueig de l’erari públic autonòmic que ha caracteritzat els 30 anys de fals “catalanisme” són les escoles, els hospitals, els funcionaris, els nens que no poden menjar... En una paraula, els sectors febles de la societat catalana.No hem arribat a ser la comunitat més endeutada d’Espanya perquè Madrid ens robi, sinó per tota la crosta parasitària de milers de càrrecs de confiança inútils que xuclen del pressupost de la Generalitat. Catalunya rau en bancarrota a causa dels milions d’euros malbaratats, repartits a sacs entre suposats “patriotes” que es riuen de tots plegats i han fet del “nacionalisme” un negoci força lucratiu.
Fins ara aquests poca-vergonyes havien encara de dissimular, d’amagar-se i de passar una mica de por pels embolics judicials resultat de les seves malifetes. En una futura Catalunya “independent”, no caldrà ja ni que es preocupin d’una possible denúncia: tot el teixit institucional restarà sota el seu control: premsa, televisió, jutjats, policia, presons...
Certament, les institucions autonòmiques catalanes fa molt de temps que treballen per als mafiosos i la ruïna econòmica de Catalunya n’ha estat el resultat inevitable, ben palès a hores d’ara. Però els pujolistes, un concepte que va molt més enllà del que és formalment CiU, no ho controlen encara absolutament tot, aquest és precisament el seu problema. Per a evitar fuites d’informació “delicada” necessiten col·locar arreu del país llurs dòcils sequaços a sou. Han d’aconseguir que cap diari, tribunal o organisme policial pugui funcionar de manera democràtica, tot esbombant o perseguint els delictes comesos pels amics, socis i correligionaris... Vet aquí “l’Estat propi”. Un estat en propietat, però no del poble, sinó de les 200 famílies oligàrquiques. Quan tots els “forats” estiguin tapats, ells, els mafiosos amb barretina, podran descansar tranquils. Tanmateix, nosaltres, els treballadors d’aquest país, ja no hi podrem ni respirar. La seva independència és la nostra asfíxia moral i material.
Cal un nou catalanisme, un catalanisme reconstruït de soca-rel. I el primer requisit d’aquest projecte és l’empresonament de “la família” i la inhabilitació perpètua de l’estament polític, còmplice per acció o omissió. També l’abdicació del rei i la reforma de la Constitució Espanyola. No altra és l’autèntica independència, aquella que faria del català un poble més lliure. Lliure de qui? Dels qui veritablement l’oprimeixen. Dels traïdors als ciutadans de Catalunya: Jordi Pujol i companyia.
Fotem-los fora. I amb deshonor. Encara hi som a temps. Despertem abans que el somni de la “cadena humana” imaginària no esdevingui el malson d’una cadena força real esclafant les nostres esquenes.
Visca Catalunya!
Josep Anglada i Rius
President de Plataforma per Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario